El collaret de l’elefant

8099558590_ac03c3a630_zUn elefant que portava un collaret de pedres precioses estava creuant un riu quan de sobte el collaret li va caure al fons de l’aigua.

L’elefant, embogit, es va posar a buscar per tot arreu, però no aconseguia trobar-lo. El meravellós collaret semblava perdut.

Mentre s’agitava enmig del riu, al seu voltant els altres animals, els peixos, les granotes, i també els ocells i les gaseles que estaven a la riba, li cridaven:

-Calma’t! Tranquil, elefant! Calma’t!

Però l’elefant no els sentia i va seguir buscant el collaret, sense trobar-lo.

-Tranquil! -li cridaven-Tranquil!

Al final els va sentir, es va aturar i els va mirar. Llavors la terra i el fang, que l’elefant havia aixecat amb els seus agitats moviments, van reposar suaument al fons del riu. L’aigua es va tornar clara i, així, va poder veure que el collaret estava entre les seves potes.

Feliç de trobar el collaret, el va recollir, se’l va tornar a col·locar en el seu coll i va continuar el seu camí.

 

FacebookTwitterGoogle+Compartir

2 pensamientos sobre “El collaret de l’elefant”

  1. Una faula molt encertada!
    De vegades busquem les coses “sabent” que no les trobarem… Seria una altra manera de remoure l’aigua i que l’entorn s’enterboleixi. Qualsevol (pre)judici pot impedir-nos de veure-hi.
    Insisteixo, molt ben trobada :-)

    1. Moltes gràcies per la teva aportació, ens agrada molt. Moltes vegades per trobar el que “busquem” és millor parar i estar atents, deixant temps per a què el nostre estat d’alteració disminueixi i trobar la calma per a veure les coses amb mes claredat.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *